Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Posted on juny 13, 2016

El coneixement de l’antiga Roma

El coneixement de l’antiga Roma

Les Jornades de Recreació i Divulgació Històrica Romana pretenen difondre el coneixement de la història antiga. I un dels aspectes són les xerrades-conferències gratuïtes que es fan a la biblioteca de l’Escola Joan Pelegrí. Fundació Cultural Hostafrancs (C/ Torre d’en Damians 6, entre Consell de Cent i Creu Coberta)

Dissabte 18 de juny

13.00 h L’urbanisme a la Roma antiga. Alguns aspectes jurídics  NOVETAT

A càrrec de Francesc Sánchez Pérez, advocat, president de l’associació cultural Arraona Romana 

L’urbanisme no va ser una creació romana, ja que des de què la civilització existeix s’han ordenat les ciutats, però, com en tot, Roma va excel·lir en la seva concepció i aplicació, i va dissenyar les seves colònies i municipis d’una forma que, en molts casos ha arribat fins avui dia, com es pot comprovar perfectament en l’estructura de moltes de les nostres vil·les i ciutats, sent un clar exemple la mateixa Barcelona.

Al mateix temps que construïa les seves grans infraestructures: vies, fòrums, temples, mercats basíliques, teatres, amfiteatres, muralles, etc., anava creant mitjançant un dels pilars bàsics de la civilització romana, el dret, un conjunt de normes jurídiques urbanístiques que regulaven d’una forma molt detallada el seu urbanisme. Les distàncies entre edificis, la seva alçaria i estètica dels edificis són algunes d’aquestes normes i que seran l’objecte de la conferència.

 

18.00 h  La dieta dels filòsofs antics o els orígens de l’ascetisme occidental   NOVETAT

A càrrec del Dr. Sergi Gra i Guijarro, hel·lenista, traductor i membre ICAC - UB

Sembla clar que l’única referència literèria plausible per a l’ascetisme que caracteritza l’hagiografia cristiana i tants altres gèneres –i formes de vida o plantejaments morals occidentals, és clar– que en deriven és la biografia dels filòsofs antics, en els quals l’abstinència de menjar i vi conformen un tema que apareix en gairebé totes les caracteritzacions biogràfiques dels filòsofs. No hi falten tampoc, per descomptat, les transgressions d’aquesta imatge idealitzada, que serveixen d’interessant contrast amb la visió popular dels filòsofs, independentment de les escoles a les quals pertanyien. En aquesta presentació, repassarem les narracions principals sobre la dieta dels filòsofs antics per mirar de constatar en directe com va nèixer l’ascetisme a Occident i què en pensaven els seus contemporanis, partidaris i detractors.

 

19.00 h  El nacionalisme alemany i la interpretació política de la batalla de Teutoburg     NOVETAT

A càrrec del Dr. Francisco Gracia Alonso, catedràtic de Prehistòria de la UB

La batalla de Teutoburg com a factor determinant de la història de les tribus germàniques va començar a convertir-se en llegenda i recurs ideològic a partir del redescobriment de l’obra de Tàcit, De origine et situ Germanorum o Germania, com és més coneguda. El seu contingut es va convertir ràpidament, per l’acció de llatinistes com Konrad Bickel (1459-1508) en exemple i demostració de l’autèntic esperit germànic enfront de la decadència de l’Imperi romà, idees que significaran l’inici del nacionalisme alemany. En aquesta conferència es repassa la importància de l’obra de Tàcit i de la figura d’Arminius / Hermann, des del Renaixement fins a l’actualitat, amb especial incidència en les èpoques de Frederic el Gran, les Guerres d’Alliberament contra l’ocupació francesa (1813-1815), el procès d’unificació d’Alemanya al segle XIX, el ressorgiment del nacionalisme alemany després de la primera Guerra Mundial i la seva projecció en les tesis nacionalsocialistes, així com la visió actual del mite com a símbol inqüestionat de l’esperit germànic.

 

Diumenge 19 de juny

12.00 h   L’acolliment dels estrangers a la Grècia Antiga    NOVETAT

A càrrec de Montserrat Tudela i Penya, directora de la revista Auriga

La Grècia antiga oferia a les persones que arribaven a un territori que no era el seu, uns tipus d’acollida que van evolucionar des de l’àmbit privat, a l’època arcaica, fins a l’àmbit públic, que es va consolidar a l’època clàssica.

L’origen de molts conceptes com “ciutadania”, “refugiat”, “hospitalitat”, “acolliment”, “asil” que ara són d’actualitat tenen el seu origen a la Grècia antiga, i tot i l’evolució òbvia, es mantenen intactes avui dia.

 

13.00 h Les vies romanes. Del cursus publicus a la carretera de Sants     NOVETAT 

A càrrec del Dr. Oriol Olesti Vila, professor titular d’Història Antiga de la UAB

Ciceró deia que els impostos eren el nervi de l’Imperi, i nosaltres podríem afegir que les vies eren la seva estructura òssia, l’esquelet que suportava el pes dels territoris. Es calcula que Roma va construir més de 100.000 km. de vies, una xarxa de camins que permetia el control, l’explotació i la gestió dels recursos imperials. Analitzarem en aquesta conferència la gènesi d’aquest sistema, les seves característiques històriques i arqueològiques, i ens aproximarem finalment a una via romana ben propera, el diverticle de la Via Augusta que passava per Barcino i que està fossilitzada en la nostra ben propera “Carretera de Sants”.

 

 

Post a Reply